Metodologia de presència per a una Educació Contemporània
________________________________________________
Noemí Duran, ens presenta a l'aula d'Art i Cultura les "Metodologías de presencia para una educación contemporánea".
Què és una metodologia de presència?
Segons Duran, la metodologia de presència són aquelles estratègies d'ensenyament-aprenentatge basades en la recerca sensible (que té en compte el lloc del cos), la recerca col·laborativa (la que investiga "amb", no únicament "sobre" uns altres) i la propositiva (aquella que supera el paradigma crític, que moltes vegades ha portat a posicions distants per part de l'investigador respecte als contextos investigats, sense capacitat de generar agenciaments col·lectius).
Perquè serveix?
Duran defensa que la metodologia de presència serveix per a repensar la investigació educativa a través dels diferents llenguatges artístics, els quals s'han de posar al servei de l'educació. Llavors, les educadores socials podem apendre en diversos aspectes artístics claus per poder plantejar accions educatives com ara: l'obertura a l'imprevist, la disponibilitat sensible i receptiva a l'hora d'observar els contextos socioeducatius, la creativitat en els modes de generar dispositius col·laboratius on explorem al costat d'uns altres, també la creativitat en les formes en què posem a circular el que emergeix en la recerca, etc. En definitiva, utilitzar la cultura com a motor per desenvolupar noves estratègies metodològiques que permetin una educació més completa i rica.
Que ens permet treballar com a Educadores Socials?
La investigació educativa que es defineix dins les metodologies de presència que treballem a través de les arts i la cultura a permet treballar d'una manera més lenta i acurada, perquè aquestes metodologies demanen que aguditzem la nostra atenció, que descol·loquem les nostres formes habituals de mirar i estar, de manera que la pressa no ens serveix i ens hem d'obrir sí o sí a altres estats receptius. A més a més de poder arrelar a l'educand dins un context cultural, de manera que el sentit vital i polític d'una manifestiació artística que pot disposar d'arrels comunitàries específiques. En aquest sentit, tenir a disposició el coneixement d'aquestes eines, llenguatges, possibilitats creatives al nostre abast, obrir-nos a les lectures simbòliques de les cultures a les quals pertanyem, etc. és una manera d'anar creant confiança i atrevir-nos a utilitzar els llenguatges artístics per a explorar i generar pràctiques culturals comunitàries molt més desenvolupades i riques. Finalment, s'ha de saber concloure-ho, relacionant aquest caos amb l'investigació, el treball de camp i la narrativa de les investigacions socioeducatives.
LA JUKEBOX D'EN MARÇAL
La Metodologia de presència per a una educació contemporània són molt trencadores i proposen noves maneres d'utilitzar l'art i la cultura no com a elements de transmissió cultural sinó com a elements motors per l'estudi i l'investigació acadèmica, la qual suposa d'entrada grans canvis pel que fan els models d'investigació que es porten a terme actualment des de les Universitats. Avui, derivat dels canvis els quals ens parla Duran, selecciono la cançó "Everybody's Changing" de l'artista anglès Keane. La cançó és d'estil Pop-Rock Anglès de principis deñ segle XXI, el qual aborda la sensació de desorientació i alienació que sorgeix quan les persones i el món al nostre voltant canvien constantment. Una mica com l'educació, l'art i la cultura, que tot i mantenir elements clàssics, estan en constant evolució i canvis derivat que la societat també canvia constantment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada