Desigualtats i Drets Culturals

___________________________________________________

Quan parlem de Art i Cultura tenim present quin paper juga la societat per poder accedir, participar o posar-la en pràctica. L'evident exemple és quan veiem la diferència entre els països europeus que acumulen més riqueses, els quals disposen de més patrimoni i recursos per cuidar els recursos culturals, ja que la cultura, com a element socialitzador no s'utilitza pel control social, sinó com element transversal o educatiu. Segons la Declaració universal dels drets humans (1948) fa referència, en el seu article 22, als drets “econòmics, socials i culturals” com a indispensables per a la dignitat de l’esser humà. L’article 27 afirma que “tota per-sona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat” i, a més, fa referència a l’accés a les arts, la participació en el progrés científic i els drets d’autoria. 

Per tant, tothom ha de poder formar part d'aquestes bombolles culturals i participar activament a la societat a través d'aquesta. Però és realment aixi?

Segons els criteris socials definits per Benhammou i Duñó, els quals defineixen les desigualtats culturals trobem que l'accés a la cultura passa per la capacitat d'accés a l'educació (principalment) que tinguin les infants i joves, ja que és l'artèria principal per poder transmetre-la. No només això, sinó que el patrimoni cultural sigui de qualitat (biblioteques, museus i institucions que s'encarreguin de preservar-la). 

Tot i això, observem que la cultura també va molt lligada als termes ecoonòmics. Durant la sessió a l'aula, vam poder observar, amb mapes del territori català, quin índex de consum cultural hi ha tant a les comarques, com a les ciutats o els pobles. Retratant així zones, les quals, identifiquem empobrides, amb un baix nivell de PIB i ocupació laboral, les quals quadren amb les necessitats i mancances que té Catalunya a l'hora de transmetre els elements culturals locals a aquestes zones. Amb això no només ens referim a les zones on la població no pot desenvolupar correctament les seves activitats culturals derivat de la manca de recursos, sinó aquelles zones on s'està mercantilitzant el sector cultural i s'està generant benefici econòmic derivat de la cultura, sovint menys accessibles per a comunitats amb menys recursos.

Com actuar des de l'Educació Social?

Des de l'educació social, hem de seguir sent agents culturals, els quals ajudin a l'empoderament social per desenvolupar activitats culturals. És la nostra tasca saber valorar i reconèixer les diferents cultures, a part de la nostra, i com aquestes poden crear sinergies entre si sense que existeixi una imposició d'una identitat dominant sobre altres cultures.

LA JUKEBOX D'EN MARÇAL

Les desigualtats davant la promoció i la transmissió de l'art i la cultura són els principals factors d'opresió i involució de les comunitats i els pobles. Per tant, és important tenir-la present, sempre, i lluitar per garantir-ne la transmissió, ja que és la nostra essència i el que ens defineix com a societat. La cançó d'avui s'anomena "Aquesta Vora", un tema composat pels artistes valencians ZOO amb col·laboració amb el grup de Rapcore Dremen. Els de Gandia, sempre han tingut molt present que la cultura és un tresor i un motor molt eficaç per la transformació i la lluita social. "Aquesta Vora", reivindica que la cultura és líquida i encara que existeixi una opresió, la cultura és capaç de colar-se per les escletxes de la repressió i les autolimitacions socials. Convidant així a utilitzar la cultura com una arma social per la lluita del dret a la participació i la transformació social.

REFERÈNCIES

Benhammou, Fathia i Duñó, M. (2020). EDUCAR EN LA PRÀCTICA ARTÍSTICA, UN DRET IRRENUNCIABLE. Aliança Educació 360.